Madrigals del Renaixement per al pregó de Setmana Santa
L’admiració per l’obra del poeta Petrarca, el Cançoner del qual va ser publicat a Venècia el 1501, va portar els compositors italians de la primera meitat del segle XVI a desenvolupar un gènere musical on l’harmonia estigués a l’altura de la subtilesa d’aquests versos. I aquest gènere va ser el madrigal, una forma de cant polifònic la fama del qual es va estendre per Europa durant la resta del segle per acabar perdent força i desapareixent en l’època barroca.
La present edició del pregó de Setmana Santa es va celebrar el passat Divendres de Dolor a l’església de Sant Joan Bautista de Valls, amb l’actuació del conjunt vocal Qvinta Essènçia, que va oferir un concert titulat Madrigals de Luca Marenzio.
Conjunt vocal
Qvinta Essençia assumeix com a fonamental el vincle entre la paraula i la música. Aquesta unió passa a ser l’eix de les seves interpretacions, caracteritzades per la correcta declamació dels textos, la seva comprensió i sobretot per la posada en valor del contingut emocional i dramàtic dels mateixos. Aquest conjunt vocal està format per Elia Casanova (soprano), Hugo Bolívar (alt), Albert Riera (tenor) i Pablo Acosta (baix). Recentment han actuat en alguns dels festivals més importants d’Espanya i Europa.
Actualment escometen programes de diversa naturalesa, tots representatius dels principals compositors i estils dels segles XVI, XVII i XVIII, des de la música renaixentista espanyola als grans madrigalistes italians, com Luca Marenzio. Com a mostra representativa d’aquest autor, interpretaren catorze madrigals del primer quadern.
Totes les interpretacions van ser ben contrastades, poc proclius als excessos, amics dels pics d’individualitat i, en aquest sentit, cada madrigal és una llarga cadena muntanyosa poblada de petits cims. Els quatre cantants, tots molt afins a l’esperit madrigalístic, ratllant a un nivell molt alt i afinant impecablement. Va ser un encert deixar com a últim madrigal el Vezzosi augelli in fra le verdi fonde, de gran bellesa. Va ser justament amb aquest madrigal quan es va arribar a un dels millors moments interpretatius de la tarda, amb la música retratant a la perfecció una proximitat creixent.
Destaquem la dedicació fidel i concentrada d’aquests magnífics cantants a un repertori extraordinàriament exigent i l’entronització de Marenzio com un dels grans del madrigal. El públic va seguir tot el concert atentíssim, amb l’ajuda indispensable de la lectura dels textos prèvia a la seva interpretació musical. El madrigal renaixentista italià marca un dels cims absoluts de la fusió de música i poesia en la major intimitat. Una intimitat i recolliment que es van assolir entre els assistents a l’actual edició del regó de Setmana Santa.
