Misteri de la Mare de Déu dels Dolors
Reial Confraria de Nostra Senyora dels Dolors
La Reial Confraria va néixer a iniciativa del Venerable Orde Tercer dels Dolors. Es va constituir el 20 de març de 1952, en una reunió celebrada al local d’Acció Catòlica, per servites del Venerable Orde Tercer i aspirants a confrares. El seu primer president i procuradors foren Josep M. Ollé Tosas i Estanislau Tomàs Gibert i Salvador Rovirosa Guasch, respectivament. Va desfilar per primera vegada el Divendres Sant d’aquell any.
En la processó la Confraria portava una doble presidència: davant del misteri hi anaven els dos procuradors, acompanyats del president i del secretari, i darrere la presidència del Venerable Orde Tercer dels Dolors, propietaris de la imatge i carrossa de la Mare de Déu.
Va ser la primera a ornamentar el misteri en flors, inicialment pagades pels procuradors i a partir de 1967 per l’entitat, i a incorporar-hi una cinta magnetofònica en substitució de la capella de música, l’any 1962.
L’any 1961 es va celebrar la primera festa patronal en honor de la Mare de Déu dels Dolors, el Diumenge de Passió (l’anterior al Diumenge de Rams), amb una missa de comunió a la capella dels Dolors, un esmorzar de germanor i a continuació el capítol anual.
L’any 1962 la junta es va ampliar amb la incorporació d’un servita com assessor i per a una millor cooperació entre el Venerable Orde Tercer i la confraria.
Amb l’inici de la dècada dels anys setanta la Confraria pateix una crisis per la manca d’assistència a les seves activitats, fins al punt que l’any 1972 es discuteix al Capítol si sortirien a la processó. Hi acabaran sortint vint-i-dos confrares, però l’any 1974 no desfilaran. Si que ho faran els anys posteriors, fins el 1979.
L’any 2003 es va reorganitzar i va refer els seus estatuts. L’any 2007 va recuperar la festa en honor a la Mare de Déu dels Dolors, organitzada antigament pel Venerable Orde Tercer el Divendres de Passió, amb l’eucaristia, la veneració de la imatge al seu cambril i l’encesa del típic perfum.
D’altra banda l’any 2006 col·laborarà en la restauració del cambril de la Mare de Déu, a la capella dels Dolors de l’església de Sant Joan.
La Mare
Simeó digué a Maria la seva mare: Aquest infant serà un senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts. (Lluc 2,34-35)