Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe Metropolità de Tarragona i Primat
Benvolguts tots en el Senyor, Us escric aquestes línies per animar-vos un cop més a viure amb la major intensitat possible les properes celebracions de la Setmana Santa que ja tenim a tocar. I com sempre, sense deixar de viure intensament les vostres desfilades i processons, us animo a participar activament en els actes litúrgics que es desenvolupen a les nostres parròquies —sobretot a la Catedral— i que són la cristal·lització d’allò que l’Església ha viscut durant tots aquests segles d’història. Des dels inicis del cristianisme els deixebles s’aplegaven el Dia del Senyor (el diumenge) per a fer memòria, celebrar i actualitzar la passió, mort i resurrecció de Jesucrist, que és el pilar, font i cimal de tota la vida cristiana. Tenim testimonis històrics que ens expliquen com vivien els cristians dels primers segles els dies de la Setmana Santa, amb quina solemnitat, amb quina atenció, intensitat i compunció seguien el relat dels evangelistes d’aquells fets esdevinguts a Jerusalem. Ara no ens cal anar al temple de Jerusalem, però l’Església ens convida a aplegar-nos en assemblea per reviure aquests moments crucials per a la història del món i la nostra en particular. Efectivament, la Setmana Santa té la capacitat de fer-nos sentir protagonistes d’aquella passió i d’aquell martiri perquè tu i jo formem part d’aquella història, tu i jo ja estàvem en el pensament del Senyor quan donava la vida a la creu. La llei de Moisès obligava tots els jueus a partir d’una certa edat a pelegrinar cada any a Jerusalem, sobretot amb motiu de la Pasqua. Nosaltres no estem obligats a pelegrinar a cap temple perquè el nostre Temple és el Senyor, però sí que tenim l’obligació moral de participar tant com puguem en l’assemblea que es reuneix per a celebrar l’eucaristia, es a dir, per a recordar i actualitzar la passió, mort i resurrecció de nostre Senyor Jesucrist. La celebració de l’eucaristia no és només un recordatori del que Jesús va viure, sinó que és un memorial, és a dir, una actualització. No una repetició, sinó un tornar a viure aquells moments. És com si se’ns obrís una finestra en el temps i nosaltres, d’alguna misteriosa manera, també hi fóssim presents aquell dia únic i irrepetible allí, al cenacle i al calvari. Benvolguts, viviu a fons la vida de les vostres confraries i germandats, però no oblideu quina és la manera més plena de viure la Setmana Santa: com a assemblea que celebra, prega i viu la fe al voltant de la taula de la Paraula i de l’Eucaristia. Us desitjo a tots una bona i fructuosa Setmana Santa 2018. Rebeu, amb tot el meu afecte, la meva benedicció.