Confraria del Davallament de la Creu

Notes històriques:

Els orígens de la Confraria els trobem en el Gremi de Corders, del segle XVI. En les ordinacions del segle XVIII s’obligava els mestres del gremi a anar a la processó del Dijous Sant amb atxa per acompanyar el misteri sota la pena de quinze sous barcelonesos però l’any 1745 s’establia que hi anirien només els procuradors i la quarta part dels confrares, escollits per sorteig. El gremi els compensaria amb set sous barcelonesos per la minva de cera que comportava el fet de desfilar a la processó. Acompanyaren durant una colla d’anys el misteri realitzat per Francisco Lacruz, l’any 1655, i l’any 1766 n’encaregaren un a Lluís Bonifàs.

A principis del segle XX el gremi pràcticament es va dissoldre i va deixar de sortir a la processó, però als anys 1930 i 1931 un grup de joves de l’Associació de la Crucifixió va treure de nou el seu misteri. Abans de 1931, ja feia anys que el pas no sortia en processó i la imatge del Crist la desaven en un armari situat sota la mesa de l’altar de la capella de Sant Antoni de l’església de Sant Joan. La resta de figures eren desades a casa de Gaspar Sanromà. Cèsar Martinell, que tenia molt d’interès en les obres de Bonifàs, va arribar a un acord amb els responsables del gremi. Ell, com a arquitecte, es feia càrrec de restaurar la capella del gremi a canvi de poder desar el pas a casa seva. L’any 1934 va passar a mans de Cèsar Martinell, el qual el va restaurar. El pas va figurar a l’exposició d’imatgeria policromada que es va celebrar, al palau de Comillas de Barcelona, durant els mesos de desembre de 1935 i gener de 1936. Durant la guerra civil, el misteri fou desat a casa del germà de Cèsar Martinell, el qual va haver d’actuar amb molta habilitat per evitar que, en un primer moment, fos destruït o bé, més endavant, confiscat.

L’any 1963 la Confraria va tornar a sortir, per un període de cinc anys, gràcies a l’impuls dels germans Ramon i Pere Barrufet i Figueras (la seva família regentava un negoci de cordes i esparteria), junt amb un grup de joves vinculats a l’Acadèmia Moix.

El misteri es compon de sis figures, la de Jesús, la de Josep d’Arimatea, la de Nicodem, la de la Mare de Déu, la de Maria Magdalena i la de Maria, muller de Cleofàs. La imatge de Jesús és l’única que és tota de talla, la resta són figures vestides.

L’any 2003 la Confraria es reorganitza de nou, aquesta vegada vinculada a la parròquia de la Mare de Déu del Lledó, d’on provenien bona part dels seus membres. L’any 2004 va estrenar el guió, confeccionat al taller de Maria Teresa Català, de Reus, i el 2011 la bandera amb motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, feta per Brodats Artístics Santiago Pérez Claramunt. També han realitzat una insígnia de plata, que reprodueix la creu del mateix misteri, de solapa per als homes i de penjoll per les dones, per portar durant les processons i actes oficials, tant de la Confraria com de l’Agrupació.

L’entitat, a més de participar en les processons del Sant Enterrament, també es fa present a la del Corpus Christi i a la processó votiva de les Festes Decennals de la Candela. Així mateix, organitza cada any l’acte de confraternitat amb els Cristaires de Sant Francesc, a més de concerts benèfics, conferències, etc.

L’últim afer important que ha realitzat la Confraria ha estat l’elaboració d’uns goigs en honor al misteri del Davallament, els quals van ser presentats l’any 2016, i van ser elaborats per Mn. Joan Roig i Montserrat, la lletra, i la música per Josep Mateu.

Sis figures composen el pas: la de Jesús, la de Josep d’Arimatea, la de Nicodem, la de la Mare de Déu, la de Maria Magdalena i la de Maria, muller de Cleofàs. La imatge de Jesús és l’única que és tota de talla, la resta són figures vestides.

Presidents: Francesc Manresa i Baró (2003-2006), Ramon Abellà i Calvet (2006-2018), Maria Josep Sampedro i Montel (2018-2023) i Rosa Maria Domingo i Ribé (2023-actualitat)